Tiempos interesantes

No he pogut evitar-ho.

Acabo de tornar de vacances de la Xina i em trobo que la darrera novel.la de la sèrie del Mundodisco publicada en castellà té dibuixada la Gran Muralla a la portada. No he pogut evitar-ho: L'he comprada quasi a l'instant. No és que sigui un seguidor compulsiu de la sèrie del Mundodisco, ja que hi ha massa altibaixos i normalment me'ls llegeixo sense presses entre llibre i llibre, però en aquest cas no m'he esperat.

I ha valgut la pena. Tiempos interesantes és una d'aquelles novel.les on es demostra el talent de Pratchett, el seu humor intel.ligent i el seu bagatge cultural. Òbviament la meva valoració pot venir condicionada per la complicitat que he adquirit en temes xinesos en les darreres setmanes de viatge, però crec que el nivell assolit a Tiempos Interesantes és comparable a les dues darreres bones novel.les de Pratchett que he llegit: Hombres de armas i Dioses menores.

Pratchett ens porta a fer turisme a la Xina. Ens obra les portes a parodiar la seva història, els seus costums, la seva gent… però sota el prisma de l'humor intel.ligent i dels arguments ben assentats: Tenim les hordes de bàrbars que envaeixen l'Imperi per la Gran Muralla, comandada per un gran Gengis Cohen (el joc de paraules és fàcil però ben aconseguit), ens trobem en plena revolució comunista que vincula l'actual exèrcit roig amb un altre que va existir fa molts anys… i amb un Rincewind que em torna a donar bones vibracions després del desencís de Rechicero. Tot plegat, amenitzat amb bon humor, i amb tics propis del país com és el tema de l'idioma (garanteixo que és cert tot el que diu Pratchett), el menjar, la cultura etc…

La capacitat de Pratchett per barrejar fets històrics tan llunyans com la invasió dels mongols, amb la relativa recent revolució comunista, passant per obrir-nos les portes de la Ciutat Prohibida, la Gran Muralla i els Guerres de Xi'an provoquen en mi la més sincera admiració de com escriure una paròdia i que al mateix temps n'aprenguem d'ella. Sí, alguns acudits són fàcils i a més l'autor té tendència a barrejar paraules de la cultura japonesa en un lloc on no tenen pràcticament res a veure (un dels poc punts criticables), però la lectura resulta amena, entretinguda i divertida, a més de proporcionar alguns punts de reflexió dignes de Dioses Menores, per posar un exemple.

Sense deixar el to paròdic, l'autor també ens porta a realitzar una exercici d'imaginació desbordant al descriure els costums i la vida de la particular Horda de bàrbars comandada per Cohen o a començar a entreveure com funciona un ordinador programat per mags de la Universitat Invisible. Alguns moments són genials.

Tiempos interesantes ve amparada pels records molt llunyans ja de les dues primeres novel.les de la sèrie: El color de la magia i La luz fantástica i compleix com una continuació més que eficient d'aquelles primeres aventures. Chapeau per Pratchett