Tiempos de arroz y sal

Sembla que Kim Stanley Robinson (KSR d’ara en endavant) necessiti explicar històries complexes i arguments sobredimensionats per sentir-se realitzar. Ja ho va fer en bona mesura amb la seva Trilogia de Mart i ara ho ha repetit amb aquesta ucronia. El resultat però, és molt diferent que el del seu quasi assaig sobre la terraformació marciana. Tiempos de arroz y sal és una gran novel.la, molt més del que sembla a priori.

KSR ha escrit una ucronia amb totes les de la llei, de manera que a partir d’un fet històric contrastat, l’arribada de la pesta negra a Europa a començaments del segle XIV, especula com hagués evolucionat el món si aquesta plaga hagués el.liminat la pràctica totalitat de la població europea, provocant l’alçament de civilitzacions com l’Islam i la Xina. Una bona idea que a més ha estat enfocada segons un punt de vista molt més espiritual, com si aquesta manera de viure que durant segles han cultivat a orient fos una dels pilars que aguantessin aquesta història alternativa de la Terra.

L’autor havia de parlar de 700 anys d’història, cosa no gens fàcil si es vol portar un equilibri narratiu i una coherència interna que no acabés provocant que la novel.la es convertís en un llibre de text històric alternatiu o en un assaig especulador (com va ser el cas de la Trilogia de Mart). I aquí és on l’encerta. KSR escriu sobre dues històries alhora: El desenvolupament social, religiós i científic d’aquest món alternatiu i l’evolució personal dels personatges de l’obra que bevent directament de la mitologia indú es van reencarnant en cossos diferents millorant o empitjorant el seu dharma, fins hi tot en algun cas reencarnant-se en animals.

Per reconèixer aquests personatges, l’autor els vincula entre sí a través de les inicials, de manera que K. i B. són a cada capítol els principals protagonistes, tan si l’acció es desenvolupa a la Xina imperial, al nou món o a algún país musulmà. K. acostuma ser qui porta la revolució al seu temps, qui té l’esperit més combatiu, qui intenta canviar les coses; B. és el seu company somís, el que l’ajuda i el que sovint ha d’acabar el que la mà ferma de K. va començar. També tenim altres personatges que es van reencarnant com I. que sovint actua com a conseller, amic, intermediari, erudit.

Realment amb aquesta aportació, la novel.la agafa un altre caire i la perspectiva de 700 anys d’història queda lligada a través d’aquestes reencarnacions i del caràcter dels seus personatges, alguns d’ells molt ben trobats.

Tiempos de arroz y sal és doncs una especulació històrica, una proposta que es centra particularment amb l’evolució d’algunes religions com l’islam i el budisme (El taoisme i el confucionisme xinesos queden una mica oblidats, però presents). De fet, l’autor combina els protagonistes perque representin a civilitzacions amb diferents estructures religioses: L’islam i el seu Déu únic, els indús i el seu panteó mitològic i els xinesos i les seves creences més lligades a la natura, a ser una forma de vida i no creure en cap Deu concret, si no més aviat amb els homes com Buda, Lao Tse o Confuci.

KSR ha escrit una novel.la erudita, pausada, que convida a la reflexió i que tot i ser una ucronia pot arriba a ensenyar-nos o a obrir-nos els ulls sobre com funciona el nostre món real. L’autor s’ha documentat molt sobre la història i els costums de civilitzacions i ètnies com la xinesa, els àrabs, els indús, els aborigens americans, els japonesos, els perses, els mongols… tot plegat per poder presentar les seves teories amb més profunditat i amb una perspectiva realista.

Potser un dels punts criticables és que aquesta evolució alternativa de la terra s’assembla força a la nostra realitat en molts sentits. Si canviem llocs com la Toscana italiana per Samarcanda, el descubriment d’Amèrica realitzat pels xinesos en comptes dels europeus, la segona Guerra mundial per la Guerra Llarga veiem que els fets es van repetint, canviant dates i mètodes.

En canvi, un dels punts forts de la novel.la és saber barrejar la religió (les diferents religions, de fet), de seguir cultivant aquesta espiritualitat perduda a occident amb la lluita social, sobretot fonamentada amb les dones i la seva igualdat amb respecte als homes. Algunes de les teories que proposa KSR són més que interessants al respecte.

Molt recomanable doncs, pels qui agrada la història, la mitologia en un entorn seriós i metòdic (a vegades però amb passatges massa carregats d’informació que alenteixen el ritme narratiu). Per gaudir-ne amb tranquil.litat. 700 anys d’història requereixen una mica de paciència, però crec que una vegada assimilats pel lector, aquest s’adonarà que haurà valgut la pena dedicar-hi el seu temps.