Juego de Tronos
Per fi, després d'alguns anys d'escassetat literària pel que fa a la Fantasia Èpica arriba una obra monumental com és aquesta saga anomenada "Canción de Hielo y Fuego". I "Juego de tronos" és el primer volum, el primer tram d'una història que significa el retorn de l'èpica amb majúscules.S'ha de tenir en compte que aquest és el primer volum d'una saga de sis i que per tant és introductori, ens planteja la història d'una manera suau però amb una intriga impensable en altres obres semblants.
Martin aconsegueix en 800 pàgines -de les quals no en sobra ni una- torna a fer-nos sentir partíceps d'una bona història, una història amb totes les seves conseqüències èpiques: Reis, amors, traicions, batalles, prínceps, bastards, espases, llegendes fosques i una lleu però creixent por a l'hivern... Un hivern que per altra banda dura dècades i que ara tot just comença.
"Juego de Tronos" té diferents fils d'acció, però podem resumir una mica l'obra dient que és centra en una complexa intriga política entre les principals cases que conformen els Set regnes (Ara unificats), una intriga on mai saps qui actua de bona fe i qui és un traidor. Una intriga amenitzada pel misteri que desperta les terres gelades de l'altre banda del mur (un mur, tot sigui dit que assoleix els 200 metres d'alçada i els 500 km de llarg i que va ser constuït per protegir els Set Regnes del terror del Nord) del qual comencen a aparèixer els primers horrors després de segles de tranquilitat i també de l'ascensió de Daenerys, la jove princesa drac, a la qual els actuals senyors dels Set regnes van apartar del Tron de Ferro, massacrant tota la seva familia.
Explicar en aquests breus línies, l'argument d'una obra tan llarga i complexa és practicament impossible. Basaré aquesta breu ressenya en comentar els encerts de Martin -perquè d'errades no n'he trobat, sincerament-.
En primer lloc, cal acotar el cap davant la maestria de Martin alhora de plantejar els capitols de "Juego de Tronos": El gran encert d'aquest autor és explicar una història èpica a través dels ulls de vuits protagonistes (sis de la mateixa familia), dedicant cada cop que canvia l'acció un capitol a cadascun d'ells. Això proporciona una idea global narrada sota el punt de vista de molts personatges diferents. A aquest fet també cal sumar-li que apareixen desenes i desenes de personatges i que per tant no existeix un sol protagonista que condueixi la història.
Si a més a més, ens trobem en que no hi ha cap personatge intocable i que els girs argumentals poden tornar-se en contra d'ells en qualsevol moment, fins hi tot fent-los desaparèixer, podem ja afirmar que "Juego de Tronos" és el principi d'una obra mestra dins la Fantasia Èpica que barreja elements característics d'obres històriques com "Els Pilars de la Terra" i comparable a l'obra insigna d'aquest gènere: "El Senyor dels Anells"
"Juego de Tronos" sembla Fantasia Realista (o sigui, una obra ambientada en un món fantàstic però on no hi ha races humanoides, ni magia, ni éssers sobrenaturals), però la informació que proporciona l'autor sobre el passat i sobre certs fets obscurs, et demostra que aquesta part encara està per arribar. Tot i això, "Juego de Tronos" conserva un to molt serè i realista que ajuda a que la història et penetri més intensament.
Martin escriu amb rapidesa, té una prosa poderosa i directa i no es talla alhora d'abordar temes delicats: Incest, violacions, violència... Però també és capaç de despertar-nos tota una altra gama de sentiments, sobretot pel fet que emplea una tècnica molt morbosa: La de deixar al lector a l'espera acabant un capitol amb sorpresa i no tornant a aquesta linia d'acció fins després de diversos capitols. També cal dir que Martin va al gra -tot i que 800 pàgines no ho semblin-, així, cada cop que comencem un capitol nou, l'acció ha avançat en dies o setmanes i se'ns resumeix breument tot el que ha passat fins aleshores, demanera -això sí- totalment integrada al text.
En definitiva una novel.la molt prometedora, díficil de valorar sense el seu conjunt (que recordo encara s'està escrivint) però que si segueix aquest pas - i les crítiques no diuen pas el contrari- podria convertir-se en la millor aventura èpica dels darrers anys.
3 comentarios
Erudúril -
I ja per acabar, comentar que un altre dels punts forts radica en els misteris que shi troben. Tenim profecies, visions, però sobretot hi ha moltes preguntes sense resposta, que potser fins i tot mai arriben a ser formulades però que un lector atent es plantejarà, i que poden resultar claus per resoldre la situació. Dades que et passen desapercebudes poden cobrar total rellevància en una segona lectura. Lexemple més clar és que el misteri central de la saga es pot resoldre exclusivament llegint el primer llibre...
Imprescindible.
Erudúril -
Parlar sobre aquest Joc de Trons procurant no allargar-me massa sem fa complicat, doncs és parlar del llibre que segurament més mha influït des daquell estiu del 94 en que men vaig anar de vacances amb el Senyor dels Anells a la maleta. I com aleshores, a lacabar la lectura em vaig llençar a internet a la recerca de webs, fòrums i xats per parlar-ne, mentre rellegia els llibres un i un altre cop per assegurar-me de no haver-me perdut res.
Una saga que, no en tinc cap dubte, sacabarà convertint amb un gran clàssic de la literatura fantàstica. Els motius son molts: una enorme quantitat de personatges molt ben treballats que fan que temocionis fins i tot amb la mort dun secundari, la rica complexitat de largument, els múltiples girs argumentats que no paren de sorprendret allunyant-se de tots els tòpics que havia anat arrossegant el gènere, la crua credibilitat de la trama on la gent mor a les guerres i els bons no guanyen sempre...
Cada capítol està escrit des de la perspectiva dun dels protagonistes. Aquesta tècnica resulta molt interessant perquè al veure les coses des de diferents punts de vista, pots observar com diversos personatges teòricament bons tenen visions divergents de la mateixa realitat, i vegades fins i tot tan oposada que els portarà a enfrontar-se. Per què en aquest llibre les coses no son mai blanques o negres, encara que ho puguin semblar.
Josep Maria -