Brujas de viaje

És curiós el que pot passar a vegades en això de col.leccionar llibres i buscar novel.les descatalogades. Un dia vaig entrar a una papereria del barri gòtic de Vilafranca a comprar el diari i em vaig trobar descobrint tota una sèrie de llibres descatalogats de l'editorial Martínez Roca. Habia passat per davant d'aquella papereria mil cops i mai hi havia entrat a comprar res. El volum que més em va cridar l'atenció va ser precisament Brujas de Viaje, possiblement perquè llavors (ara farà un any i mig) estava descatalogadíssim i molt buscat pel nostre mundillo. I a la llibreria Gigamesh en demanaven 90€… total que m'el vaig comprar Ipso Facto no fos cas…

Resulta que finalment he trigat un any i mig a llegir-lo i que ara Plaza& Janés l'ha reeditat en butxaca. I també resulta que tanta fal.lera, tanta recerca de llibres mitificats a vegades no serveix de res… pel simple fet que el llibre no val tant la pena.

Brujas de Viaje és la tercera novel.la del Mundodisco dedicada a les Bruixes Yaya Ceravieja, Tata Ogg i Magrat Ajostiernos (Bé, a la primera només hi sortia Yaya Ceravieja). I després de llegir Brujerías, que trobo és una molt bona novel.la, aquesta m'ha decepcionat. Pratchett continua explotant el carisma de les tres bruixes en una aventura forçada i sense molt sentit. Sí que es cert que aquest carisma continua vigent i això salva en part la novel.la però l'argument en sí l'he trobat massa rebuscat i un pèl innecessari.

Per una banda, la meitat de llibre està dedicat al viatge que han de fer les bruixes a la ciutat de Genoa per impedir que una noia es casi amb un príncep. Sí, en aquest volum, Pratchett ha volgut riure's dels contes de fades… però el viatge resulta ple de tòpics i un pèl massa llarg. Sí que es cert que a vegades l'autor l'encerta i et fas un fart de riure (Impagable l'escena amb "Gollum" o la del pa dels nans) però no deixa de ser un esquema repetitiu: Viatjar + trobar un conte + modificar-lo… tot plegat per dur-nos al nus de la quëstió que no deixa de ser una crítica al destí i la manipulació de la felicitat de la gent (ni que sigui a través dels contes).

Però la novel.la és bastant confosa cap al final, amb les barreges característiques de Pratchett que en aquest cas queda reflexat amb màgia, "cabezología" varia, vudú i un innombrable compedi de contes populars dels que cal riure-se'n. No em malinterpreteu, Pratchett sap donar allò que lector busca però en aquest cas ho ha presentat d'una manera massa barroca, li ha mancat mà esquerra per dur-nos al seu territori.

Això no significa que Brujas de Viaje no sigui una novel.la amena i entretinguda i també divertida, però sabent del que és capaç Pratchett, aquesta es queda enprobrida; Potser voler-ho complicar tot massa pot fer que el lector desitgi quelcom més senzill…
Això sí, els incondicionals de les tres bruixes gaudiran com mai.