Dioses Menores

Segurament el més intel.ligent dels llibres de la serie Mundodisco (almenys fins ara). Altrament, a Dioses Menores els peus de pàgina, amb les clàssiques reflexions de Pratchett s'han reduït a un nombre gairebé ridícul i en canvi s'ha decantat per un humor més intel.ligent. El Terry Pratchett més inspirat s'aboca en la recreació i paròdia de grans pilars del nostre temps: La Religió, la Filosofia i en menor grau de la Tecnologia.

Sense perdre aquell toc d’humor negre i de fantasia que ha feta famosa la saga, Dioses Menores ens convida a reflexionar, a través de l'humor, de la religió, del pensament, de la filosofia i de la nostra pròpia existència però d'una forma amena. L'argument és d'allò més interessant: Un Déu que ha perdut la fe dels seus creients es veu reduït a convertir-se en "Déu Menor", l'existència del qual es sustenta per un únic creient.

La veritable història de la novel.la serà els canvis que esdevenen en el protagonista i en la seva manera de pensar, arran, sobretot de les converses amb el seu Déu i dels fets que es propicien en la història: Una Guerra Santa, una Santa Inquisició en tota la regla, un sistema de govern estrany que s'anomena democràcia, Uns quants Déus cabrejats (I jugadors viciosos) i un moviment secret que creu que el món viatja sobre una Tortuga a través de l'Univers (Blasfems! Diria la Inquisició)...i regat amb bones dosis de filosofia per tothom...

Tot plegat una aventura al Mundodisco que no s'hauria de perdre ningú...per cert, els millors moments són al final. Memorables...