L'Home dins el laberint
Que Robert Silverberg li agrada profunditzar en la ment i les relacions humanes no és cap secret. De det, bona part de les seves obres intenten obrir-se pas en aquestes qüestions i d'altres relacionades, però crec que és aquí, en aquesta magnífica obra que és L'home dins el laberint on va més lluny en les seva recerca.L'argument de la novel.la és increïble, tant per la seva senzillesa com per la seva profunditat: Un home es tanca voluntariament en un laberint alienígena extremadament perillós per fugir de la humanitat que l'ha rebutjat mentre un grup de militars el busca com a última esperança de salvament per l'espècie humana.
A Silverberg no li interessava narrar una sèrie d'aventures entorn al laberint, no volia escriure un Space Opera. L'autor es fixa en els aspectes més interessants de la psicologia humana, de la sol.litut, del reclosament voluntari, de la meditació, es fixa en realitzar un critica a la humanitat en general, es fixa en definitiva en intentar descriure sentiments molt arrelats i profunds dels personatges en un ambient ferestec i perillós.
Un tema recurrent de l'autor en les seves obres és la redempció dels pecats. En aquesta novel.la també s'hi fa un incís en el pecat i en la culpa i en certa manera el Laberint és una forma de purgar el pecat capital de la megalomania.
Silverberg ens parla de la solitut, del poder, dels sentiments, de la tensió... En part m'ha recordat vagament a l'obra mestra que és Las Estrellas mi Destino potser pel tema de la sol.litut i de la venjança. En part, també, he rememorat a Solaris, potser pel sentit de la meravella o per la incomprensió de comunicació que té l'home amb un altre raça extraterrestre.
M'ha agradat molt, i no puc explicar ben be per què: L'home dins el laberint critica però dona esperança, obre camins però també en tanca, aprofundeix en la comprensió de l'univers però no dóna cal sol.lució precisa. És una novel.la amena, de lectura ràpida però de conceptes volàtils.
Una gran novel·la de la seva època daurada (Finals dels 60 i començaments dels 70) que no es pot deixar escapar.
1 comentario
yusep -