La Princesa prometida
Si hagués de definir aquest llibre amb només dos adjectius, aquests serien sense dubte: Original i divertida.William Goldman té un pròposit concret: Desmitificar els contes de fades. I per fer-ho explica una història típica dels contes de fades però amb sentit de l'humor. Aquest sentit de l'humor és la clau de la novel.la: Agut, autoparòdic, enginyós, però sense ser barroer. Molt a l'estil de Terry Pratchett i la saga Mundodisco, (Tot i que "La Princesa Prometida" és anterior).
Tal com resa la contraportada és una història d'amors veritables, gegants, monstres, pirates, raptes, duels i molt més... O sigui Aventura en majúscules. Si a això li afegim una història simpàtica i uns personatges molt entranyables ens trobem amb una petita joia dins la fantasia medieval que a part d'autoparodiar-se et manté atent en tot moment.
Personatges com la princesa Buttercup (Líteralment Ranúncul), Íñigo (L'espadatxí espanyol), Frezze (el gegant turc al que li agrada composar rimes), l'Home de negre, el Comte, el Príncep... Són personatges que són descrits amb un senzillesa brutal, però que en el fons representen la paròdia de tots aquests milers de personatges que poblen les novel.les d'espasa i bruixeria, d'amors prohibits i aventures impossibles. En el fons un homenatge a la fantasía, a l'aventura i a tots aquells contes de la tradició popular que tan ens han agradat de petits.
Però Goldman no en tenia prou amb això i també va afegir una "segona" història que cal llegir entre línees: La seva pròpia experiència (Ficticia cal suposar) en la lectura del mateix llibre i els seus intents frustats per que els seu fill senti el mateix que va sentir ell al llegir-la per primer cop.
Resumint, Una història infantil explicada pels adults, un món fantàstic ubicat enmig d'una Europa incerta, una personatges entranyables (tan bons com dolents) exagerats fins al límit i un "savoir faire" genial de l'autor converteixen aquesta breu novel.la en un referent de diversió i aventura, saludable però viciós... Cal anar en compte!
1 comentario
Godzilleta -
És com el Quixot amb la novel.la cavalleresca (sense la trascendència històrica, és clar). Una paròdia genial dels contes d'herois i princeses, en moments fins i tot ratllant i subratllant l'absurd.