La Atalaya

Una batalla que acaba quan comença el llibre. Un Senyor derrocat i una guerra a la vista. Una trama fantàstico-medieval que portarà al nostre heroi per un camí iniciàtic a través d’un territori inòspit per mirar de venjar la mort dels seus i tornar al seu príncep al poder que li pertoca. Amb aquests elements inicials sembla que tinguem una aventura més que segueix l’estela de bona part de les novel.les de fantasia medieval si exceptuem la total manca d’elements fantàstics com no sigui la seva ubicació imaginària.
Però aquest cas és un pèl diferent.

La Atalaya no representa cap novetat, no aporta cap argument nou però presenta un estil i uns girs argumentals si més no interesants. L’autora ens porta d’un començament tens, trepidant, rústic, ben ferm i amb un argument que si no original com a mínim és intens a un nus i desenllaç completament diferent, on els personatges superen a les situacions plantejades inicialment i on l’acció se’n ressenteix més però alhora l’argument assoleix nous reptes.

Elisabeth A. Lynn ens planteja una novel.la amb aires feministes, potser més aviat amb aires de canvi, intentant demostrar que una història fantàstico-medieval també pot ser protagonitzada per dones, demostrant que els sentiments contradictoris, que l’esperit de lluita, que els herois en definitiva es poden trobar als dos gèneres.

Segurament, l’interès que té l’autora en apropar-nos aquesta altra realitat pot fer que l’argument se’n ressenteixi, que a vegades sembli que s’encalli i que d’altres el trobem massa accelerat, però Lynn té la capacitat per crear alguns girs argumentals, algunes solucions finals poc esperades i ben concebudes.

La novel.la és sòlida i l’autora aconsegueix el que es proposava: Els seus personatges no cauen en sentimentalismes barats ni tampoc en accions precipitates i gratuïtes. De fet aquests són els que porten la veu cantant per sobre la història en sí. Lynn defineix molt bé els personatges i llurs personalitats, a vegades maltractant l’interès general de l’argument però aconseguint una certa empatia amb ells.

La història es tanca correctament tot i que existeixen dues novel.les més que completen la trilogia (no publicades ni en castellà ni en català encara).