La Fuerza de su mirada
Quan Gigamesh va anunciar que rescatava per la seva col.lecció aquesta novel.la em vaig alegrar molt ja que per molts (el mateix Alejo per exemple) és considerada la millor obra de Powers. Vaig pensar a comprar-la al moment però encara tenia el regust agredolç de la seva darrera obra: Declara. Les seves bones idees diluides en una ambientació precisa però que llastrava la novel.la, la seva manca de ritme tot i la originalitat… de manera que vaig esperar una mica i he acabat llegint-la un any després de la seva publicació.El resultat? Sorprenent. Powers parteix d'una idea senzilla per anar teixint un argument molt complex al voltant de personatges històrics i ficticis de forma embriagadora. Aquest no és un adjectiu gratuït doncs no podem degustar l'obra amb calma, com un bon vi, hem de beure'ns-la amb continuitat i concentració per assaborir tots els diferents sabors, els diversos fils argumentals que planteja l'autor i si ho aconseguim (reconec haver tirat enrere algunes pàgines més d'un cop) haurem arribat a llegir potser un dels millor llibres de fantasia històrica que s'hagin publicat mai, tan pel seu rigor cronològic, pel seu ritme trepidant, com per les seves abundants idees innovadores. Però acabarem un pèl beguts.
Powers aconsegueix fer semblar real una història fantàstica ambientada a començaments del segle XIX, en un moment de màxima exaltació del romanticisme, a través de fets i personatges històrics que intervenen profundament a l'obra. L'autor ens introdueix en el món dels poetes romàntics, concretament en part de la vida de Byron, Shelley i de Keats (aquest últim també molt homanetjat a un ja clàssic de la ciència ficció com és Hyperion). La relació que tenien aquests poetes anglesos amb els seves muses és la clau de la història: Les muses no eren més que vampirs, éssers pertanyents a un altra raça que alimentaven l'intel.lecte i l'inspiració de les persones a les que estaven vinculats però de les quals també en cobraven un preu elevat. A les aventures d'aquests poetes cal sumar-hi les desventures de Michael Crawford, el principal personatge (fictici) de la novel.la, el qual s'introduirà en aquest altre món esotèric i fantàstic amb una invitació involuntària sense aparent importància, per acabar formant part de fets polítics importants propis de l'època.
Aquesta és una altra clau de l'obra de Powers, començar la història amb fets senzills per anar complicant-los a mesura que avança el llibre. L'argument, com deia abans, és complex i l'autor es recrea marejant al lector, però si tenim paciència anirem descobrint els petits secrets que ens amaga el text i l'autor ens anirà desvetllant els perquès en els moments oportuns. Una altra característica de les novel.les de Powers és que els seus herois les passen magres per complir els seus propòsits. Aquest fet és un paradigma a la Fuerza de su mirada, Deu! Mai havia vist a un personatge de novel.la patir tant i de forma tan salvatge! Powers s'encarnissa d'una manera tan desmesurada amb el físic i amb la ment de Crawford que per força arrenca la complicitat del lector… si es que tu mateix l'ajudaries si poguessis!. És increïble, m'encanta la manera que te l'autor de mutilar, ferir, perseguir i destrossar els seus herois (em recorda als meus pobres jugadors quan jugo a rol). Crec que és una manera de demostrar que les coses no són sempre fàcils, que per gunayar cal pagar un preu i que el patiment dels personatges ens fa semblar més real el que llegim.
A l'igual que a altres novel.les seves com Las Puertas de Anubis i En costas extrañas, Powers utilitza la màgia per facilitar els seus arguments però ho fa seguint tota una sèrie de regles precises, tot un llistat del que poden fer els personatges i del que està prohibit i en quines circunstàncies. Aquest és un detall que valoro particularment doncs proporciona al lector un lloc a què agafar-se entre tanta màgia i éssers fantàstics, dóna forma a un univers propi on la màgia existeix però de forma controlada i definida.
Afegir també que l'obra segueix una coherència extrema i que el ritme és constant. Que els personatges estiguin, a més, molt ben definits i que llur temperament i personalitat es vegi arrossegada pels estats en que es troben quan existeix el víncul amb els vampirs és un valor afegit a la novel.la. La meticulositat en que Powers es documenta per les seves obres és extrema i estic convençut que abans d'escriure el llibre va absorbir les biografies dels poetes anglesos que hi apareixen. L'únic "però" que li trobo és que l'autor podria haver deixat més clar l'argument en alguns moments de l'obra, el mareig constant de situacions provoca que de quan en quan et perdis en la història.
En definitiva una obra major de Powers, segurament cabdal en la seva carrera com a escriptor, la segona amb més bones crítiques després de Las Puertas de Anubis, potser aquesta és més original però també resulta més embriagadora que la primera, més sobtant en molts aspectes. Però aconseguir aquesta barreja de fantasia, terror, erotisme i sobretot bona literatura enmig d'una aventura que transcorre entre Anglaterra, Suïssa i Itàlia, ho sigui en lloc coneguts i físics com Berna, Roma o Venècia és dificil, molt dificil, potser el mateix Powers gaudeix del favor de certes muses…
1 comentario
Anónimo -