Flors per l'Algernon

No sempre els llibres molt recomanats compleixen les espectatives creades, però aquesta obra anomenada Flors per a l'Algernon sí, i fins hi tot les supera.

Flors per a l'Algernon és una novel.la amb un argument rodó, que enganxa i que et fa patir. És una obra feta amb sentiment i amb molta mà esquerra. No hi ha errades, no hi ha pàgines de més, de fet la novel.la en sí ha evolucionat d'un conte llarg (o novel.la curta) que set anys abans havia ja guanyat el premi Hugo. Segurament se'l merexia.

Charlie Gordon és un home retardat de 32 anys. Amb un coeficient intel.lectual molt baix que amb prou feines li permet feinejar fregant terres i fent algun que altre encarrec. Viu sol, aparentment abandonat per la familia i desitja amb tota la seva ànima ser "llest"... Ser normal com la resta dels altres. Quan se li proposa fer-li una operació que el pot tornar intel-ligent sembla que els seus problemes s'hagin d'acabar, però més aviat és el contrari... Tot just acaben de començar.

Keyes realitza un exercici d'anàlisi de la ment humana en clau de ciència ficció però sense perdre mai el rumb de la realitat. Els sentiments narrats per Charlie en primera persona et fan sentir un espectador més del seu drama, són senzills però intensos. La prosa de Keyes t'arriba i et fa enmudir més d'un cop. No només pels sentiments abocats en aquesta obra, si no per què l'argument és rodó i original, la prosa magnífica i els personatges totalment creibles. Tenim una petita obra mestra? Sí, algú en dubtava?

Aquesta novel.la en clau psicològica i amb un rerafons científic és lleugera i amena però amb plantejaments molt profunds. No s'oblidarà fàcilment una vegada haguem tingut el plaer d'assaborir-la. Pot ser recomanada a tots els públics i a totes les edats perquè els temes que tracta són universals i perdurables: l'Amor, la mancança d'afecte, la força de voluntat, però també l'egoïsme, la fatalitat... I potser també el destí.