Pórtico

Pórtico és la primera de les novel.les que Frederik Pohl dedica a la saga dels Heechee. Una novel.la que en el seu moment va guanyar alguns dels principals premis de la CF anglosaxona: El Nebula, l'Hugo i el J. W. Campbell. No significa això -com és aquest cas- que l'obra sigui imprescindible, però sí que té un nivell de qualitat força elevat.

Frederik Pohl és un autor que m'agrada. Les altres novel.les que he llegit d'ell -Mercaderes del espacio i La Guerra de los Mercaderes- les vaig trobar més completes però tant aquestes com Pórtico posseeixen una sèrie de característiques comuns molt interessants.

Pohl ens mostra en totes aquestes novel.les un futur imperfecte, amb problemes de superpoblació a la Terra, amb escassetat de recursos naturals -pràcticament inexistents- i amb veritables problemes socials. Pórtico no n'és l'excepció i a la original proposta argumental de la novel.la se li ha de sumar precisament això: Aquesta ambientació pessimista, quasi decadent on viuen els seus personatges, les seves misèries, les seves preocupacions i en definitiva la seva visió de futur egoïsta, on primen els interessos personals al bé de la humanitat.

La raça anomenada Heechee va existir almenys fa mig milió d'anys i se'n coneix ben poc d'ella, però la trobada d'un arsenal de naus en un asteroide proper a Venus propicia que els humans les utilitzin. El problema és que no saben com: Les naus estan programades per anar a un punt de l'espai i després tornar, aquest punt pot aportar nous descobriments sobre els Heechee i sobre els misteris de l'univers per l'home però també pot significar la mort. Bona part dels pilots que s'aventures a explorar amb naus heechee no tornen mai o tornen destrossats.

A aquest interessant punt de partida se li ha de sumar l'estructura de la novel.la. Per una banda Pohl ens mostra l'anàlisi psicològic en el present del Bob Broadhead, un prospector retirat que pateix greus problemes de personalitat i culpabilitat i per l'altra, el mateix Broadhead ens ilustra les seves experiències a Pórtico, la base on s'entrenà i realitzà els viatges amb les naus Hecchee.

La novel.la aborda els problemes del present amb la visió del passat del protagonista de forma prou interessant però sense que el lector s'hi identifiqui massa. Sovint les sessions amb el psicòleg resulten repetitives. De la mateixa manera els fets ocorreguts en el passat també poden resultar repetitius en el tram central de la història.

Un fet curiós de la novel.la és que l'autor ilustra com és la vida a Pórtico a través de quadres explicatius insertats enmig de la narració: Quadres on s'explica des de com és un forat negre, als anuncis personals que pots trobar en aquesta base. És una idea original però de que té doble fulla: Sí, ens mostra perfectament aquest ambient pessimista, angoixant, restrictiu de la vida a Pórtico però també trenca sovint l'acció de la novel.la a no ser que siguin llegits al final del capítol.

En definitiva, una novel.la original i ben estructurada però que peca de poc desenvolupada. Això potser es donarà en les altres parts de la saga. Per ara però, aconsegueix interessar al lector en quasi tot el llibre però sense motivar-lo excessivament a continuar l'esmentada saga.