Refugio del viento

Seria injust afirmar que Refugio del Viento és el llibre que menys m'ha agradat del George R.R. Martin ja que portaria a confusions. Més correcte és dir que és l'obra menys bona de les que he llegit d'aquest autor. I no és un eufemisme, Refugio del Viento és una molt bona obra, ideal per aquells que vulguin començar a introduir-se a la ciència Ficció, amena i amb passatges magnífics però la resta de l'obra de Martin és supèrbia.
Un planeta dominat per les aigües, pel mar infinit, on només un grapat d'illes sobresurten a la fúria marina i on hi viuen els descendents d'un naufragi estelar que portava colons de la Terra. Durant els darrers set-cents anys, aquests colons han hagut de sobreviure en una planeta feréstec i han creat la seva pròpia societat: Una societat feudal on cada illa és una mena de reialme. Només conserven una tecnologia dels seus avantpassats: Una tela increïblement lleugera que combinada amb altres materials s’utilitza per construir ales i volar d'una illa a un altre aprofitant els forts vents del planeta. El cel és el terreny per viatjar menys perillós, el mar és sempre tempestuós i ple de monstres marins que compliquen la navegació. En aquest món claustrofòbic, volar pels aires és la única manera de sentir-se lliure, deslligat del terra.
Però hi ha poques ales i només els escollits poden volar, només uns quants tenen el privilegi de sentir-se lliures en un planeta on la majoria de la gent no pot sortir mai de la seva illa. El priviliegi es transforma en tradició i la tradició provoca que només els "alats" puguin transmetre les ales (cada cop més escasses) als seus fills. L'estructura social doncs, determina qui pot volar i qui no, qui està per sobre les lleis feudals i actua com a missatger i qui és un lligat a terra, un pària, un ningú.
Aquesta és la història imaginada per George R.R.Martin i Lisa Tuttle. Una història fragmentada en tres novel.les curtes: Tormentas (guanyadora d'un premi locus), Un-ala i La caída, publicades entre 1976 i 1981. Les tres novel.les curtes formen Refugio del Viento i ens obren les portes a la lluita que practica Maris, la protagonista, per canviar les tradicions i per aconseguir les igualtats de drets entre alats i lligats a terra. Les tres històries segueixen la vida de Maris: Tormentas, la joventut, l'anhel per volar, la inquietud i la força; Un-ala, la maduresa, la perseverància, l'estabilitat; i finalment La Caída, la vellesa, la melangia, la feblesa, la resignació.
Martin i Tuttle plantegen un dilema universal que podria haver-se produït a qualsevol lloc de la Terra i en qualsevol època: La lluita entre les classes, la lluita per la igualtat de les persones, però ho fan a Windhaven, un planeta exòtic on poden desenvolupar les seves idees i propostes tranquil.lament, sota una perspectiva diferent però que alhora ens fa recordar la nostra pròpia història.
És possible que algú pensi que la idea és bona però que durant tot el llibre es parla sempre del mateix: La lluita pel reconeixement de certes llibertats, però crec que aquesta repetició està en part justificada. Les igualtats entre castes socials no s'aconsegueixen d'un dia per l'altre, tarden sovint anys, dècades, els ressentiments dels conservadors, dels poderosos segueixen allà, disposats a fer el possible per marcar direccions oposades.
A més, Martin i Tuttle tenen prou sentit comú per escriure sobre aquesta evolució de manera coherent però realitzant històries que ens mantenen enganxats a la lectura i  provocant alguns girs argumentals poc esperats però lògics (Potser aquí es començava ja a demostrat el talent de Martin que més tard abocaria a la saga de Canción de Hielo y Fuego).

Els autors són narradors consumats i ens serveixen en safata una bonica història de rerefons social que pot arribar a qualsevol públic. Molt recomanable.