La sombra del espacio

Aquest recull forma part d’una antologia dirigida per Robert Silverberg i Martin Harry Greenberg originalment titulada Antología de la Ciencia Ficción Norteamericana (Segona part). Aquest segon volum conté relats de temàtiques molt diferents. Destaquen per sobre de la resta Ojo Privado de Henry Kuttner i Caleidoscopio de Ray Bradbury. L’únic que m’ha decebut i que no arriba a l‘aprovat és Tengo Miedo. Però passo a comentar-los millor per separat: La sobra del espacio És el primer relat que llegeixo de Phillip Jose Farmer i m’ha sorprès. Té una temàtica típica per l’època en que es va escriure: El viatge a través d’universos més petits o més grans no era un tema estrany en la literatura pulp dels anys 40. Aquí, Farmer utiltza la seva imaginació aplicada a certes teories científiques per narrar-nos un viatge espectacular i estrany alhora. Tan estrany que és dificil d’abarcar, potser la nostra ment no està encara preparada. Todos vosotros, Zombies Un clàssic dels viatges en el temps on Robert A. Heinlein retorça fins al màxim el tema de les paradoxes temporals. Per ell no hi ha regles, no hi ha premises, simplement usa una bona idea com vol i l’esprem fins al límit. Dubto que en vulgui treure cap més moralina que la de fer gaudir al lector amb viatges temporals que porten al protagonista a moure’s en un viatge que és més del que sembla. Tengo miedo Una història de viatges en el temps que hagués pogut ser molt més bona si l’autor l’hagués sabut acabar. Sembla que tenia la idea inicial però no la final de manera que el relat acaba coix. Juego de niños Un relat que combina el viatge en el temps i l’especulació tecnològica combinat amb un humor subtil. Un home reb un paquet a la seva atenció des del futur. L’entrega conté un manual i el material necessari per construir éssers vius. No deixa de ser una revisió simplista del mite de Frankenstein però es deixa llegir i és amè.  Abuelito Un conte que té com a premisa principal la investigació exobiològica en un planeta encara per colonitzar. Combina l’aventura amb la descripció d’un ecosistema nou que cal estudiar. No és innovador però resulta entretingut. Ojo privado Un gran relat amb reminiscències orwelianes que ens trasllada a un futur impossible on els agents de la llei tenen accés a tota la vida passada de les persones, talment com si un gran ull els hagués estat observant durant tota la vida. Només els pensaments queden ocults a l’ull. L’autor ens mostra un assassinat claríssim d’on la policia n’ha de treure un motiu, un mòbil doncs en cas contrari l’assassí quedarà en llibertat.  Les persones que volen cometre un crim han de pensar que tot el que fan en aquells moments pot ser una prova que en el futur els agents de la llei utilitzaran en la seva contra. A partir d’aquest plantejament, amb semblances substancials a novel.les com El Hombre demolido, l’autor ens trasllada a la mentalitat freda i calculadora de qui vol preparar un assasssinat. Una barreja de relat políciac futurista i d’observacions a través del temps que m’ha semblat la millor història de l’antologia. Danza solar Silverberg continua amb les seves neures redemptores i d’alliberament cultural en aquest petit homenatge al totes les cultures massacrades per les nacions fortes. Interessant i ben portat, com sol ser habitual i amb un final curiós. En la concavidad El millor d’aquest conte és el tractament dels personatges. Tota la història gira al voltant d’ells, per conèixer els seus sentiments i les seves reaccions. L’argument en sí resulta molt fluix però repeteixo que és una excusa per englobar una curiosa història d’amor. Caleidoscopio Un dels millors contes del recull. Bradbury torna a demostrar que la seva prosa pot ser molt dura quan cal. En aquest cas, una explosió envia una sèrie d’homes a l’espai exterior on esperen la seva mort mentre es comuniquen per ràdio.  Los anfibios Una idea molt interessant sobre l’evolució però tractada de forma massa lleugera. En un futur pròxim la humanitat aprèn a separar la ment del seu cos, de manera que evoluciona fins a un altre estat mai vist fins aleshores, sense els lligams físics del cos. Està clar que amb un conte curt no es pot desenvolupar molt la idea, però trobo que l’autor acaba per menystenir-la amb situacions molt infantils i poc elaborades.