El nebot del mag
Hi havia una vegada un club d’escriptors, un petit cercle d’intel.lectuals anglesos que es reunien per debatre idees i per llegir-se lectures pròpies. Algunes d’aquestes lectures anirien encaminades a revolucionar la fantasia del segle XX i probablement a assentar les bases per a una nova fantasia contemporània, un gènere relativament poc explotat fins aleshores; encara que ells no ho sabien i segurament ni tan sols ho sospitaven. Un d’aquests amigots entestats en escriure sobre móns nous, sobre éssers fantàstics i en definitiva sobre quëstions “poc serioses” era un tal Tolkien, i un altre era en C.S. Lewis, autor de Les Cròniques de Nàrnia.Que Tolkien i Lewis eren amics i companys és un fet rellevant doncs tots dos van escriure obres de fantasia que probablement passaran a la història i tots dos es van influir mútuament en els seus escrits. El primer, no cal dir-ho, per la seva magna obra: El Senyor dels anells, però també per la seva primera novel.la, més enfocada a un públic juvenil com va ser El Hòbbit. Lewis en canvi es va dedicar més intensament a aquest segon sector de públic i va crear una llarga saga de set volums, les esmentades Cròniques de Nàrnia, de la qual El nebot del mag és la primera part. Cal dir que aquest és primer llibre cronològicament parlant però no el primer en ser publicat ja que la primera novel.la escrita de Les Cròniques de Nàrnia fou El Lleó, la bruixa i l’armari.
L’autor potser no és molt conegut per aquestes latituts, tot i que les Cròniques ja havien estat publicades anteriorment tant en català com en castellà, però al Regne Unit ha estat durant molts anys un referent de novel.la juvenil. Tinguem en compte també, que la tradició fantàstica juvenil del Regne Unit és molt més important que la nostra i que obres com Alicia al país de les meravelles o Peter Pan han estat sempre èxits de vendes i de crítica. Les cròniques de Nàrnia no han estat una excepció.
Lewis va dissenyar una saga per ser explicada en diversos volums però més endavant va escriure més llibres i els va entaforar entremig dels precedents per donar una major coherència a l’obra. És el cas de El nebot del mag, escrita cinc anys després del primer llibre de les cròniques i que ens explica la creació del món de Nàrnia. De com uns nens que jugaven en unes golfes són enviats a explorar altres móns i sense voler-ho alliberen a la bruixa Jadis (que prendria un gran protagonisme a El Lleó, la Bruixa i l’armari), i de com el lleó Aslan amb el seu cant fa néixer el món de Nàrnia del no res. Aquesta metàfora divina del cant que origina la vida també fou usada per Tolkien alhora de crear la Terra Mitjana a través de la cançó dels Ainur. I d’igual manera, tal com es forma el bé, també s’hi introdueix el mal (en aquest cas encarnat per la bruixa Jadis) i per tant l’èpica de la lluita de l’un contra l’altre. Simple coincidència? No, crec que aquí es demostra una vegada més la mútua influència d’aquests dos autors. Segurament la seva passió per la mitologia nòrdica (tot i que Lewis utilitza una bona part del bestiari mitològic grec), les seves ganes d’inventar, de materialitzar i de donar forma a idees noves va alimentar la creativitat dels dos autors per camins semblants. Els dos a més eren ferms defensors de la fe catòlica (tot i que Lewis l’havia perduda i posteriorment recuperada a través de Tolkien) i dels valors anglesos; i això es demostra força clarament en les aventures alliçonadores dels personatges infantils de Lewis.
El nebot del mag és una magnífica aventura infantil (ideal per totes les edats però recomanada sobretot per les primeres lectures llargues pels nostres nanos, més joves inclús que els fans del Harry Potter), un llibre ple de sospreses, humor i fantasia. Les moralines són subtils i la diversió està asseguarada (recordo amb un somriure de complicitat alguns passatges del llibre on els animals salvatges debaten si l’oncle Andrew és un animal, un vegetal o un mineral). Lewis té la capacitat d’enganxar-nos a la novel.la amb un ritme trepidant i amb una creativitat fora de dubte.
Una vegada s’acaba aquest primer volum, l’escenari està servit per que entri en acció El Lleó, la bruixa i l’armari. L’aventura comença...
Potser caldria fer un darrer incís, aquest dirigit a l'editorial: Les portades d'aquesta edició són impactants, magnífiques i per variar la mateixa editorial ha tret els llibres tan en català com en castellà, llàstima que la igualdat s'hagi quedat aquí ja que el format no és el mateix en ambdós casos: En català, tapa tova, en castellà, tapa dura. Això sí, el preu pràcticament idèntic. Arribarà el dia en que les diverses llengües de l'estat seran tractades per igual?
2 comentarios
alba -
Roger Rocamora -
És difícil de valorar un llibre adreçat a nens quan, per desgràcia, ja no et pots comptar entre ells. De tota manera, quan es tradcta d\'una bona obra, pots disfrutar amb aquestes lectures tant com ho haguessis fet als 10 anys.
Les Cròniques de Nàrnia és una saga brillant, que com comenta el Kraken, és un clàssic de literatura juvenil de lectura obligada a totes les escoles de països anglosaxons. Són llibres relativament curts i fàcils de païr.
De tota manera, en la meva opinió el \"Nebot del Mag\" no és cap gran inici per la saga. El considero un llibre més fluix que els altres. Es va escriure molts anys després que \"El lleó, la bruixa i l\'armari\",l\'anterior \"primer llibre\" de la saga, i es publica com a número u perque el precedeix cronològicament.
Per això sembla condicionat per crear justificacions per tot el que apareix al "Lleó,..", que en opinió meva funciava molt millor com a primer llibre, i és de qualitat bastant superior.
En definitiva, tot i que no és un mall llibre, jo recomanaria saltar-se'l i començar la saga pel segon.