Rihla

Juan Miguel Aguilera té la capacitat de soprendre'm a cada novel.la que llegeixo d'ell. Cert és que només n'he llegit dues, però cada una ha representat tot un descobriment. Vaig tenir el plaer d'escoltar a Juan Miguel Aguilera a les darreres jornades literàries de Kosmopolis de Barcelona, justament quan debia acabar de treure aquest llibre al mercat (o si no estava a punt de fer-ho), la llàstima és que llavors encara no havia llegit res d'ell, només visualitzat el seu guió cinematogràfic, Stranted; al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

Rihla és una gran novel.la: Complexa, dissenyada al detall i narrada per un autor emergent que està demostrant que es pot combinar tranquil.lament la novel.la històrica amb la fantasia i la ciència ficció. No són aquests uns arguments molt originals doncs altres autors també es dirigeixen per aquesta línia, però Aguilera mostra a les seves obres aquella bareja perfecta entre realitat i fantasia, entre història i ficció que queden a l'abast de pocs. Ens trobem doncs davant del Tim Powers valencià? Possiblement. El treball de documentació en que es basa Rihla és extraordinari. El mateix autor explica -i ens transmet- la seva fascinació per la cultura precolombina del Yucatán a través d'una obra madura, que tot i no assolir el nivell de la seva predecessora és sens dubte una novel.la cabdal dins el gènere de la fantasia històrica.

Rihla conta el viatge iniciàtic de Lisán Al-Aysar, un erudit àrab, nascut i criat a Al-Andalus a finals del segle XV, just quan la pressió cristiana sobre el regne de Granada es comença a fer insoportable. "Rihla", de fet significa "viatge", "Periple" i no se m'acudeixen millors paraules per explicar l'argument de la novel.la doncs en el fons, el nostre erudit realitza aquest viatge iniciàtic que el portarà a conèixer alguns dels grans misteris de la vida i de l'univers.

A la primera meitat de l'obra l'autor recull la millor tradició salgariana per presentar-nos un escenari exòtic, meticulosament descrit -la recreació de l'ambient de Granada és fantàstic- i ple d'aventures que porta al protagonista a embarcar-se cap a un món nou a l'altra banda del mar, un territori que encara no ha estat descobert oficialment per Europa.

Hem de tenir clar que Lisán Al-Aysar és un erudit i que es mou per la ciència i el coneixement, tal com feia Ramon Llull a La Locura de Dios. Aquest fet repercuteix a la segona meitat de l'obra, on les aventures exòtiques es combinen amb tocs fantàstics i de Ciència Ficció. L'autor ens porta a terrenys més complexos per explicar fenòmens i mites com l'Atlàntida, la teoria de Gaia -molt present durant tot l'obra- , la mitologia precolombina i fins hi tot s'atreveix amb referències a Vlad l'empalador conegut sobretot pel alter ego que li va proporcionar Bram Stoker. A l'igual que a la Locura de Dios enfronta el món racional, representat en aquest cas per la cultura àrab amb el món fantàstic, irracional, mitològic dels pobles del Yucatán. Els coneixements d'Aguilera sobre aquest tema són increïbles, fins al punt que en algun moment hom pot quedar saturat d'informació. Així doncs, la línia argumental es va complicant a mesura que l'autor s'endinsa en la mitologia precolombina dels itzás o els mexicas, però alhora s'obren cada vegada més portes especulatives que t'exigeixen una atenció cada cop més gran en la novel.la. Potser cal remarcar que en algún moment tanta informació en tan poc temps pot fer perdre el fil de l'acció.

Sacrificis multitudinaris, cometes premonitoris, ritus xamànics, teories científiques que farien tremolar a més d'una religió, viatges astrals a llocs inconcebibles, xocs culturals entre el vell món racional i el nou món verge, màgic… tot això i més ho podem trobar a Rihla.

En definitiva, una aventura que agafa el millor de les aventures exòtiques de Salgari -que sempre ha estat un referent per mi- amb la bona literatura especulativa, en clau de ciència ficció o de fantasia que en aquest llibre ve a ser pràcticament el mateix.