La Guerra dels mercaders

Frederick Pohl s'aventura a fer una segona part d'una de les seves obres més conegudes (Los Mercaderes del espacio) ni més ni menys que 30 anys més tard. I la veritat és que se'n surt amb nota: La Guerra dels mercaders acaba sent millor que la seva predecesora. I no només per posseir un ritme narratiu àgil, trepidant quasi, si no perquè l'argument borda l'esbossat a la primera part. Només el final, un pèl massa ras i ràpid podria alçar-se com a nota discordant en el global de la novel.la, però aquest fet no enterboleix per a res l'obra.

El fil de l'acció es centra anys més tard d'on va acabar la primera part, però la seva lectura pot ser independent d'aquesta. La Terra continua submergida en l'economia consumista, les agencies publicitàries controlen els governs, les empreses, són el motor econòmic del planeta. Res s'escapa al control d'aquestes agències... exepte la colonia de renegats (conservadoristes) que s'instal.là a Venus al final del primer llibre.

Aquesta obra torna a ser una crítica salvatge a la publicitat, al consumisme massiu, a la societat occidental que ha perdut poc a poc els seus valors i els pocs ideals que té fins hi tot avui en dia (un exemple són les lleis nadalenques que obliguen a consumir i a fer regals). Bona part dels 40.000 milions de terrestres pertany a la classe consumista i és adicta a un o més productes (refrescs, figuretes de col.lecció absurdes, nicotina injectada... ) en una Terra decadent, contaminada i sense energia, on els taxis són estirats per persones, on els aliments són totalment artificials, on et poden cremar el cervell per incumpliment de contracte de compra, i on un despatx de luxe consisteix en un espai que té almenys una finestra.

Tot això se'ns mostra a través de la narració en primera persona d'un alt executiu publicitari, un redactor de primera categoria que comprovarà en la seva pròpia pell el que significa ser un adicte compulsiu a un refresc a causa d'una campanya publicitaria agresiva. Un venedor amb talent que poc a poc va caient al pou del consumisme a causa de la seva adicció i on es veu envoltat d'un complot de grans proporcions. La vida de Tennison Tarb s'anirà apoderant del lector, tot i representar tot allò que critica la novel.la. I precisament aquest fet, el de mostrar-nos el món tal com el veu i l'enten una persona totalment entregada a la publicitat i al consum, és el que millor expressa les situacions, entre divertides i tràgiques, a que ens enfrontem en aquesta particular distopia que hauria de passar directament a ser un clàssic dins el gènere.