L'Ombra del vent
Passa a vegades que et deixes guiar pel fervor popular alhora d'escollir nous llibres. I un dels llibres que han sonat més a les llistes dels més venuts en el darrer any tan en català com en castellà és aquesta Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón.I després d'aquesta introducció només em cal donar gràcies al saber popular per haver-me empentat a llegir aquesta magnífica novel.la. Crec que aquest adjectiu és massa pobre, insípid per donar entendre quan de bona és aquesta obra. Les paraules se'm fan curtes.
L'Ombra del vent és una novel.la d'intriga però un intriga suau, mesurada, que obra les portes al drama. Un ambientació perfecta de la Bareclona de la postguerra i també d'aquella Barcelona feliç, modernista, exigent, de començaments del segle XX. Zafón fa un retrat d'aquestes dues Barcelones a través d'una sèrie de personatges que ens aniran explicant les seves vides i ens faran partíceps de les seves pors i de les seves alegries.
És un llibre que parla sobre els llibres, sobre la voluntat d'escriure, i de com un noi de divuit anys es veu endinsat en una aventura per descobrir més coses sobre el seu escriptor predilecte, mort anys enrera, en qui es veu reflexat en la seva vida quotidiana. Una aventura que li obrirà els ulls a aquesta Barcelona fosca i rància que comentava abans, aquesta Barcelona torturada per la guerra i que no deixa passar res més que grisor i tristesa entre els seus carrers. Però també coneixerem molts aspectes de la vida d'altres personatges a través de flasbacks a començaments de segle. Zafón ha estructurat la novel.la d'aquesta manera, integrant el present amb el passat i així polint la història que ens explica en primera persona el protagonista.
L'obra de Zafón m'ha arribat. Utilitza un llenguatge planer però que és literatura pura. Té la capacitat de transmetre't les imatges a través d'una prosa increible. Potser també, pel fet de conèixer molts dels llocs on es situa la novel.la m'ha donat una visió més ajustada i per tant m'ha agradat més que a altra gent. Però Zafón no acaba fent una bona descripció d'aquestes èpoques que li va tocar viure a Barcelona. Té el talent de crear una sèrie de personatges (alguns una mica massa estereotipats) dels quals et sembla conèixer llur vides en pocs instants de lectura.
En definitiva, una obra mestra de caràcter marcadament social, que no para de deixar missatges subliminals sobre filosofia de la vida i sobre nosaltres mateixos.
1 comentario
Carme -