La Pell freda
Sovint em ve una pregunta al cap, d'aquelles que en saps la resposta però encara te'n fas creus. Perquè una llibre de terror sobrenatural (i per tant fantàstic) està més valorat i acceptat pel gran públic que un llibre de fantasia èpica, heròica o històrica? Potser perquè la majoria creu que el terror no és cosa per nens i per tant és apte pels adults? Potser perquè la fantasia a seques es compara amb literatura infantil/Juvenil i el terror no?Tota aquesta dissertació la faig perquè m'acabo de llegir la catorzena (catorzena!!!) edició en dos anys d'un llibre fantàstic escrit en català (en català!!!) i que és acceptat pel gran públic de forma quasi unànime. I perquè no podrien acceptar la resta de novel.les no camuflades com a mainstream? Segur que se'n durien més d'una sorpresa
Però anem al gra: La Pell freda és una novel.la esplèndida, una obra que reflexa moltíssims sentiments en poques pàgines, narrats amb molta destresa i amb un argument sòlid que ens obliga a seguir llegint: Un autoexiliat irlandès accepta portar els aparells meteorològics d'un remota illa ubicada al sud de l'Atlàntic on viurà aïllat del món durant un any. Allí però les sorpreses no tarden a aparèixer: Cada nit una sèrie de monstres el setgen juntament amb el seu company d'infortunis. Cada nit i cada dia, el protagonista anirà aprenent en pròpia pell el que significa l'odi, la por, l'amor, la incertesa, la sol.litut i sobretot la bogeria.
Albert Sánchez realitza un assaig sobre tots aquests sentiments, particularment sobre la sol.litut i la bogeria. La prosa és rica i senzilla, ens introdueix mitjantçant la primera persona en els pensaments del nostre amic irlandès (que no rep cap nom en tot el llibre) i ens mostra com la ment humana pot sucumbir i alçar-se de nou davant les adversitats, per tornar a caure i tornar a alçar-se en un cicle sense fi.
És una obra que no està lluny de clàssics com Solaris o Soy Leyenda o de qualsevol novel.la de Lovecraft. Tampoc s'escapa de la comparació amb Assaig sobre la ceguesa. Totes ells obres esplèndides que comparteixen un part de llurs reflexions amb La Pell freda. Una novel.la on els sentiments es confonen i es replantegen constantment i on no hi ha lloc per la relaxació. I en aquest sentit, l'obra de Sánchez Piñol és un joia: Ens té absorbits en la seva lectura, una lectura que pràcticament no pots deixar fins que l'has acabat.
1 comentario
Anna Jorro i Domènech -