Los Primeros de Tanith

Llegir una franquicia sempre comporta un sentiment de temor al darrera. Potser per la mala fama que gasten aquestes novel.les fetes per encàrrec, sovint per diversos autors, ambientades en un mateix univers. A vegades... No, més aviat sovint, una sèrie de novel.les franquiciades pot acabar per fer-te avorrir les novel.les originals ambientades en uns personatges o en un univers que t'agrada especialment.

Això mateix em va passar amb la saga de Dragonlance, ara fa una dotzena d'anys: Vaig acabar per avorrir-la per la baixa qualitat de les novel.les escrites per autors que no eren els originals. I a què ve tot això? Doncs tots aquests temors són els que tenia quan vaig començar a llegir Los Primeros de Tanith per tractar-se d'una franquicia ambientada a l'univers de Warhammer 40.000. Però ah! Sorpresa meva, la novel.la m'ha agradat! Cosa que torna a demostrar que no existeixen regles universals per la lectura i que tan novel.les originals com franquícies poden aportar-te uns bons moments de lectura.

Los Primeros de Tanith és la primera novel.la d'una saga de set llibres (crec que tots autoconclusius) ambientats tots ells en una campanya militar. Warhammer 40.000 és un univers creat per desenvolupar-hi mil i una històries. Per ara la major part de les novel.les traduïdes al castellà porten el segell de Dan Abnett, un nom per a mi desconegut però que ha tingut un bon començament en aquest volum.

Los Primeros de Tanith és un dels regiments d'infanteria lleugera que s'encarreguen de combatre les forces del Caos allà on van, amb dues particularitats: la primera que el seu planeta d'origen, - Tanith- ha estat borrat del mapa i la segona que estan comandats per Ibrahim Gaunt, el protagonista de la saga. Un regiment doncs que no només s'haurà d'enfrontar a les forces de la foscor si no també a l'enveja i la politica que impera a les files militars.

Aquest primer volum està estructurat en tres parts. La novel.la comença un pèl fluixa, enmig d'una batalla campal que ocupa 1/3 part del llibre, però després Abnett desenvolupa el seu talent per submergir-nos en un trama d'espionatge de lluites interiors entre els dirigents dels diferents regiments que són la millor part del llibre. Abnett aporta tensió, imaginació i un llenguatge amè, tot i que violent i directe. La novel.la acaba en un vertiginós final que no et deixa respirar, potser massa "pel.liculero" per entendre'ns on Abnett utilitza recursos massa cinematogràfics per mostrar-nos el final, tot i que també té temps per reflexionar sobre la guerra i deixar-nos ser partíceps de les seves inquietuts al respecte.

De fet, llegint Los Primeros de Tanit et sembla està contemplant algunes de les grans batalles de la Segona Guerra Mundial. Sembla que l'autor escrivís alguns capítols després de contemplar "Salvar al Soldado Ryan" per posar un exemple.

Una primera part doncs -recordo que autoconclusiva- que m'ha obert gana de més Warhammer 40.000, sobretot per gaudir d'una lectura ràpida, molt entretinguda i adictiva.