Muerte de la luz

M'enfrontava a aquesta novel.la sabent que és un clàssic reconegut de la CF com ho és per exemple Mundo Anillo o Cita con Rama. I això fa por, per que qualsevol error tendeix a multiplicar per dos les decepcions...però és que Muerte de la Luz no té cap error...

És una de les novel.les més completes que recordo en temps. Molts la consideran el paradigma de la novel.la romàntica dins la Cf i possiblement ho sigui, però jo la definira més aviat amb aquests adjectius: Intensa, nostàlgica, i molt trista.

Intensa per que tracta les emocions entre el quartet protagonista d'una manera molt viva, apassionada, penetrant... I no només les relacions amoroses, si no més aviat les dels vincles de la societat Kavalaar, per mi, el veritable encert de l'autor. Nostàlgica per raons òbvies: Un planeta comdenat a la mort, un record d'un amor passat, unes tradicions abocades a desaparèixer... I Trista per que la novel.la no es permet grans alegries o plaers, més aviat al contrari.

A més, té el valor afegit de tractar els conflictes culturals de forma esplèndida i objectiva: Sota el punt de vista de les dues cultures enfrontades i sota l'afirmació (Que particularment recolzo) que la ignorància és el principal problema per entendre i tolerar costums i tradicions alienes a la nostra.

I l'altre plat fort és l'esmentada intensa relació entre el triangle Jaan, Garse i Gwen i la intromisió incosncient del protagonista, Dirk. Aquesta relació fonamentada entre l'amor i la devoció pel company és el veritable nucli de la història. Martin ens dóna motius per pensar en afectes que van més enllà del simple amor...

Recomanada doncs per a tots els públics. (fins hi tot, aquells no afeccionats a la CF). Tot i que l'he estar a punt de catalogar com Space Opera, la considero molt més intimista del que sembla ser a priori.

Una dada: El glossari del final del llibre esdevé d'ajuda alhora d'entendre el context en que es denvolupa la història. Es pot llegir en qualsevol moment.