Las Estrellas mi destino

Impresionant novel.la de Ciència Ficció amb majúscules. El que crida més l'atenció és el llenguatge, viu, obert, quotidià que realça una obra ja de per sí magnífica.

La reclusió del protagonista durant mesos en el buit de l'espai i el posterior abandonament per la nau "Vorga" que el podia haver salvat, fan aflorar en la ment de Guly Floyle, el protagonista, un sentiment totalment superior als altres i que el permet continuar vivint: La venjança.

A partir d'aquí, Alfred Bester parla d'idees molt innovadores i totalment lògiques que no queden gens desfaçades actualment (la novel.la és de 1956) però sense caure en explicacios tedioses i científiques.

Aquest fet, precisament és un dels que m'agradaria destacar: La història per sobre dels fets científics. Segurament La Estrellas mi destino seria tot el contrari a una novel.la "Hard", o sigui dura, tècnica. Tot al contrari, l'obra és senzilla, directa i amena, tot i que no tothom l'apreciarà com cal degut als temes que tracta: teletransportació, poders mentals, intensitat extrema dels sentiments i fins hi tot una mica de filosofia de la vida.

La novel.la ens obra la porta de la Força de la Ment, ens mostra d'una manera gràfica increïble en què consisteix la cinestèsia, ens ensenya com afrontar la superioritat de l'éssser humà, un ésser humà totalment desaprofitat, inert. I tot això amb una destresa perfecte alhora de construir els diàlegs, simples però plens de vida, de passió...de tot el que li falta a l'home...

Molt recomanada, un clàssic de la Ciència Ficció. Imprescinsible.