La Caída de Hyperion

Manquen paraules per poder fer una ressenya com Deu mana d'aquesta novel.la. La continuació directa d'Hyperion es sense dubte una d'aquelles obres que et deixen astorat mentre llegeixes, però que també presenta alguns dubtes.

Ane a pams: La Caída de Hyperion es una segona part amb una estructura narrativa completament diferent a la de la seva predecesora. Si Hyperion ens proporcionava informació esglaonada sobre l'univers de l'hegemonia humana explicada a través de la visió personal de set personatges mentre ens enbolcallava d'una sèrie de misteris que semblaven assolir proporcions bíbliques; a La Caída de Hyperion ens introduim de de ple en els fets que en pocs dies cambiaran per sempre més l'univers conegut per l'home.

L'Alcaudón, aquell ésser impossible que empala les sevs víctimes per a tota l'eternitat, les tombes de Temps, estranys llocs on el temps fluieix al revés, l'enigma de Rachel que envelleix també a l'inversa, el poeta Silenus i la seva obsessió, les Ias i les seves "maquinacions" (la paraula perfecta per definir les seves activitats)… tot pegat formarà un cúmul de situacions i intrigues narrades en diferents temps que ens portaran a un final apoteòsic… o potser un pèl desajustat.

M'explico, aquesta segona part està plasmada amb la mateixa maestria que la primera i contempla tots i cadascun dels temes oberts a Hyperion però en la meva modesta opinió no els acaba de tancar tots. Sí, tenim uns estructura general completa però no rodona, alguns fils argumentals queden penjats i sense resoldre i aquest fet acaba per confondre al lector en alguns passatges. No totes les explicacions són coherents i no tot està explicat i per tant el llibre se'n ressenteix. Possiblement en les dues (ara sí) continuacions posteriors, Simmons acabi de lligar caps però el final de "La caída de Hyperion" et deixa una veueta interior que et repeteix constantment: "Ho has entès tot?".

Això no vol dir que no ens trobem davant una veritable obra mestra però sí que diré que han quedat massa coses per explicar per considerar que la novel.la sigui perfecta. Però també cal dir que és una obra que cal llegir i assaborir… possiblement en més d'una ocasió.

Hyperion

Poques vegades una novel.la de Ciencia Ficció "moderna" ha tingut tant de ressò entre els afeccionats com aquesta. Hyperion és un Space Opera trencador, complex, viu, ambientat en un univers molt ric, inmens, desmesurat, on cabrien no una si no una desena de novel.les.

Dan Simmons ha fet una obra completa que combina un argument meditat al detall amb una prosa magnífica. Aquesta primera part dels "Cants d'Hyperion" està estructurada en forma de relats que es narren els peregrins protagonistes (Un religiós catòlic, un militar retirat, un poeta frustat, un profesor, una detectiu, un navegat i un diplomàtic) els uns als altres a fi d'entendre els motius del peregrinatge de cadascún d'ells a les Tombes del Temps on habita l'ésser anomenat Alcaudón, un ésser que pot proporcionar un desig a un d'ells però que pot representar la destrucció de la raça humana.

Els relats son visions personals de fets que afecten al conjunt dels misteris relacionats amb les Tombes del Temps, l'Alcaudón i la mateixa Hegemonia. Aconsegueixen aportar la informació necesaria per mantenir-nos a l'espectativa i crear una intriga constant que només es resoldrà a la segona part, "La Caída de Hyperion". Tots els relats són bons, però alguns d'ells ratllen lo increïble: El del professor Sol Weintraub o el de la Detectiu Lamia són potser els més inquietants.

Cada relat dels peregrins ens acosta a la realitat de l'univers de l'Hegemonia, aquest imperi creat pels humans i per les Intel.ligències Artificials després de l'abandonament de la Terra, una societat amb centenars de móns units a través d'una xarxa de telejectors que permet viatjar a l'instant a través de l'espai. Com deia, cada relat teixeix una mica més d'aquesta xarxa i Simmons ens narra a través d'ells tot el que ens cal saber sobre les guerres, les IA, les religions, l'amor, la societat, l'art, la poesia i... l'Alcaudón de manera superba i delicada a l'hora. Té temps per mostrar-nos imatges terribles però també la més gran tendresa.

A vegades els protagonistes parlen en primera persona, d'altres és l'autor que realitza la tasca d'explicar-nos unes vivencies que tenen un denominador comú: El planeta Hyperion i el culte a l'Alcaudón. Només després de conèixer tots els relats començarem a entendre la magnitut de la història que ens presenta Simmons, una història que abarca fenòmens temporals, cultes i religions, guerres interestelars, amors imposibles, vocacions frustades... tot el que un bon Space Opera ha de tenir... i més!

Per la seva extensió la novel.la original va ser publicada en dues parts, la segona de les quals es l'esmentada La Caída de Hyperion.