L'Illa del tresor

Amb aquesta ressenya enceto la secció dedicada a les novel.les d'aventures clàssiques, algunes més de caire juvenil i d'altres no tant, que queden fora del fantàstic.

L'Illa del tresor és una d'aquelles novel.les que se'm va escapar de llegir de més jove. No per falta de ganes, si no simplement perquè les nombroses adaptacions cinematogràfiques ja em van mostrar l'argument i els personatges imaginats per Stevenson.

Parlar d'aquesta obra és parlar del paradigma de les novel.les de pirates del carib. Aquesta és sense dubte la més coneguda, la més universal. Altres autors també abordaren, com Salgari amb la saga de El Corsari Negre, aquest món d'aventures que proporcionaven les gestes d'aquests "Soldats de fortuna" del carib però potser aquesta és la més representativa de totes. Un altre exemple més contemporani i ja dintre del fantàstic el podréim trobar a En costas extrañas, de Tim Powers.

En aquest cas Stevenson ens porta a l'Anglaterra del segle XVII. Allà, a un noi que treballa a una fonda al costat del mar li arriba a les mans el mapa del tresor d'un famós pirata. Ull aquí! Perquè parlem del Mapa amb majúscules, el típic mapa on les creus marquen el tresor, on l'illa té un nom tan pintoresc i enigmàtic com "Illa de l'esquelet" , o sigui l'esteriotip de mapa ideal per anar a buscar un tresor fabulós. Jim (el noi de la fonda) es farà acompanyar d'un cavaller, un metge i una tripulació dubtosa a la recerca del famós tresor.

Stevenson sembra les bases per crear la novel.la de pirates per excel.lència: Mapa del tresor, illa exòtica, pirates sanguinaris, molt de rom, viatges en vaixell, aventures a la selva i ho fa a més amb mestria, narrant-nos en primera persona les aventures i desventures de Jim i perfeccionnat un argument senzill però més que vàlid per a una obra juvenil. Però el cas és que si aquesta novel.la destaca és també per la construcció de personatges. El carisma del cuiner John Silver és inqüestionable (també resulta curiós que precisament el personatge més ben definit sigui un que té motivacions si més no dubtoses). La resta són personatges rígids i estereotipats però efectius: Jim , el noi que realitza el viatge iniciàtic que el farà convertir-se en un home; El Doctor i el capità de la goleta "Hispaniola" que representen i promouen l'enaltiment del patriotisme anglès, l'educació, l'honor i els valors cristians (que resulten una mica pedants però que suposo en aquella època estaven més al dia) mentre que els pirates són un conjunt de bergants i malfactors dignes de la millor novel.la d'aventures. Però això no és un problema. Ja que tenim al vell John Silver que amb la seva ambiguïtat dóna tan de joc com per arraconar als altres personatges.

El ritme de la novel.la és viu però hi manquen algunes sorpreses doncs l'autor s'apressa massa en desvetllar-nos alguns misteris i juga amb el fet que el lector coneix el que passa mentre que el personatge no.

En tot cas, una obra més que recomanada que va sembrar en la imaginació de molts autors i lectors posteriors la llavor de l'aventura de pirates, de tresors fabulosos i de paisatges exòtics. Un clàssic, com no.

Quinze són, oh, oh, i una ampolla de rom!